Arxiu de la categoria: Apellc diu

La cançó com a impuls del català

La música en llengua catalana s’ha mantingut en primera línia des de la segona meitat dels anys cinquanta gràcies a la Nova Cançó. Aquest fenomen, donat sobretot a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears (i en menor me- sura al Rosselló, l’Alguer i la Franja), es va produir en una època immersa en…

autosuggestió automàtica

Ja és ben veritat que els catalans som cada vegada més mesells, és a dir, un poble insensible que no se sent dels cops que rep per totes bandes. No són els hostes que vingueren sinó els mateixos amfitrions, els que s’infligeixen autolesions. Si fem una autoanàlisi rigorosa i exhaustiva de la nostra situació lingüística,…

La Llengua catalana en l’oci dels joves

Tinc disset anys, passejo per la meva ciutat i escolto gent parlar en la meva llengua, però molta altra gent parla en una llengua que no és la meva. La si- tuació de la llengua catalana sovint és notícia en els mitjans de comunicació. Però jo em pregunto, quina és la seva situació real? I…

L’ensenyament de la literatura

MONTSERRAT CORRETGER A hores d’ara, després del vendaval que ha significat la implantació de l’ESO, ensenyar literatura a secundària és picar ferro fred. Se’m pot dir que hi ha mètodes didàctics renovadors, pràctics, que volen cercar l’interès de l’adolescent: no ho nego, però continuo pensant que no serveixen per introduir a la literatura, o només…

Qui té por del cinema en català?

ADAM MANYÉ No diré res de nou, i ho diré ras i curt: sense quotes lingüístiques de pantalla continuarà la injustícia com a normalitat, continuarem veient com se’ns aprimen, desnerits, els drets lingüístics. Els ciutadans no poden veure cinema en la llengua del país. Ser conseqüent i reivindicatiu cansa, però cal fer-ho. El cinema, al…

Ensenyament i immigració

JESÚS FIGUERAS Parteixo de dos titulars periodístics: «El 10% dels alumnes dels centres públics són originaris d’altres països, i als privats, només el 3%» (El Punt, 18-01-04). I: «A totes les escoles hi hauria d’haver el mateix percentatge d’immigrants que en la societat», segons declaracions de Josep M. Pallàs, delegat d’Ensenyament de Tarragona (El Punt,…

«Quousque tandem?»

Membre de l’Apellc. JORDI DE BOFARULL. Hi ha qui creu que el principal obstacle per a la normalització de la llengua catalana és la composició demogràfica de Catalunya, o fins i tot la poca consciència lingüística dels catalanoparlants. S’equivoquen. Encara ara, la raó per què no avancem tant com voldríem cal buscar-la en l’acció política.…

Els novíssims catalans o la immigració a secundària

JESÚS FIGUERAS Disset nois i noies castellanoparlants -la majoria llatinoamericans-, un d’ucraïnès i tres de xinesos, tots nouvinguts, es matriculen a un centre públic de secundària de Tarragona. Representen més del 10% dels estudiants d’ESO. Comprenen la franja d’edat de 12 a 16 anys, és a dir de 1r a 4t d’ESO. Comença tot el…

Competències bàsiques a secundària

Professora de l’IES Martí Franquès ANNA GISPERT Des de fa dos cursos, el Departament d’Ensenyament envia als instituts d’educació secundària, al maig, unes proves que s’han de passar obligatòriament als alumnes de 2n d’ESO. Els professors, obedients, passen les proves als seus alumnes durant més d’una setmana. Se’n fan d’orals, la major part són escrites,…

Què preocupa els professionals de la llengua?

ANNA DOMINGO Els professionals de la llengua estem d’enhorabona, malgrat tots els malgrats, que no podem evitar de tenir presents. Fa uns mesos, molts professionals vam sumar esforços i vam aconseguir organitzar les Jornades sobre la Llengua a les Comarques de Tarragona, gràcies també a la participació d’un nombre força elevat de persones (algunes del…