EL PARLAR DE PRATDIP

Catalunya gaudeix d’una àmplia varietat de dialectes, tants que molts d’ells són grans desconeguts. Un exemple en són els parlars de transició, és a dir, aquells que es troben en una zona fronterera entre dialectes, fet que els permet gaudir d’una gran riquesa lingüística tant en l’àmbit fonètic com morfològic i lèxic. En aquest grup de parlars es troba el parlar d’un poble anomenat Prat­ dip.

Tot i estar situat al Camp de Tarragona i proper a la ciutat de Tarragona, on es parla el dialecte central, ha mantingut i segueix mantenint un parlar propi que combina característiques del dialecte occidental amb característiques del dia­ lecte oriental, zona on es troba situat. Descobrir el perquè d’aquesta diferència en una mateixa llengua, i dins d’un mateix dialecte, va ser un dels motius que van impulsar l’elaboració del meu treball de recerca Els animals al parlar de Prat- dip, i que intenta recollir algunes de les particularitats d’aquest parlar de transi­ ció. En aquest treball s’ha intentat recuperar una part de la història d’aquesta variant. Aquests objectius es van aconseguir a partir de la consulta bibliogràfica específica sobre els dialectes catalans i els parlars de transició, que constitueix la part més teòrica del treball juntament amb una breu descripció geogràfica i històrica de l’indret dins del municipi, i sobretot a partir de les entrevistes a cinc informants. Aquestes entrevistes, de duració aproximada de dues hores, es van realitzar sobre el camp semàntic dels animals i van ser elaborades a partir de tota una sèrie de fotografies a fi d’evitar la influència del català estàndard en la persona entrevistada. Els informants, d’altra banda, van ser seleccionats per obtenir la màxima informació possible, informació que s’anava recollint tant en àudio com per escrit. Així, es va poder observar la gran riquesa lingüística de què gaudeix aquest parlar en l’àmbit fonètic, morfològic i, sobretot, lèxic. En aquest últim nivell s’han arribat a recollir mots propis d’aquest indret, com per exemple col·legut, mot utilitzat en lloc de formiga, o sagalla per cabrida, ma- tarife per matador, titota en lloc de polla díndia, pallerola en lloc d’alosa, pitxons per colomins, grunt en lloc de parrup, dúbol per voltor o duc, santapica en lloc de centpeus o vaqueta per caragola. S’ha pogut observar, doncs, que, com a conse­ qüència de l’aïllament a què ha estat sotmès Pratdip perquè està envoltat de muntanyes i perquè és un indret de transició, els seus parlants han anat elabo­ rant, al llarg de la història, un parlar característic amb construccions lingüísti­ ques i lèxic únic i propi que, a poc a poc, s’anirà perdent. Els animals al parlar de Pratdip no ha permès només una aproximació detallada a un parlar de transició concret, sinó que també ha generat la reflexió sobre la precarietat en què es troben alguns dialectes, variants i parlars catalans per la influència creixent del català estàndard, la llengua de l’educació i els mitjans de comunicació, que sobretot, ja des de fa temps, influeix en la parla de les noves generacions.

Personalment, aquest treball m’ha donat l’oportunitat de saber una mica més dels indrets on he passat gran part de la meva vida i on he crescut sentint

aquest parlar específic que des d’un principi em va enganxar. Encara ara se­ gueixo sorprenent­me, una vegada l’he après a escoltar, de la gran varietat de lèxic que amaga, així com també de la gran varietat d’estructures lingüístiques que «descobreixe» (tal com els parlants del poble de Pratdip diuen, ja que man­ tenen la forma del català antic) cada dia. El parlar de Pratdip és només un petit tast de la varietat que s’estén per tot el territori de parla catalana, però tot i així la seva riquesa ha aconseguit que aquest treball fos possible.

Extret del treball de recerca,

Els animals al parlar de Pratdip

Marta Rovira

Institut Martí i Franquès 16 de juny del 2010

  • COMPARTIR