El dijous passat vam assistir a la segona jornada dedicada a Montserrat Abelló.
Els alumnes d’arts escèniques van fer una performance, acollits en un paraigües, i van recitar alguns poemes al·lusius al feminisme i al valor de la paraula.
Neus Pàmies, actriu i el músic Gerard Marsal, al voltant de la taula, van escenificar una escriptora amb una màquina d’escriure d’abans que anava teclejant i escrivint els versos/poemes que recitava i cantava. Una tria de versos en què les mans tenien molta força i valor. Van crear un clímax idíl·lic, a les fosques amb poca llum i pujant i baixant la intensitat del so.
L’Agnès Toda, filòloga, i coneixedora de les dues poetes (M. Mercè Marçal i Montserrat Abelló) va establir una gran connexió, a partir del grup LA SAL (feminista a Barcelona). Va connectar versos de totes dues: feministes, de gènere, identitat, amor pel País i la llengua.
